Característiques
generals:
Catalunya
té una diversitat geogràfica molt marcada. La seva forma triangular i la seva
superfície petita s’estructura per tres grans elements geogràfics:
-
La
serralada pirinenca.
-
La
gran depressió central catalana.
-
La
costa mediterrània.
Relleu
Catalunya
és un país de muntanyes. El relleu català és una contínua alternança entre
serres i planes.
Els Pirineus catalans són una serralada de 200 km de longitud i fins a 150 km
d’amplitud que s’estén entre Aragó i el cap de Creus. L'elevació més alta de
Catalunya és la Pica d'Estats amb 3.143 m.
El
Prepirineu és una formació muntanyosa paral·lela als Pirineus però amb altituds
menors i menys escarpada.
El
Sistema Mediterrani català té la seva base en dues serralades: la Serralada
Litoral, menys extensa i amb altituds menors, i la Prelitoral, més llarga i
alta.
La
Depressió Central Catalana, és una plana situada entre els Pirineus i la
Serralada Prelitoral, a la part final de la vall de l’Ebre.
Costes
El
litoral mediterrani català té 580 km de costa. Aquesta és gairebé rectilínia i
amb pocs accidents geogràfics, els més destacats són el Cap de Creus i el Golf
de Roses al nord i el Delta de l’Ebre al sud.
La
Costa Brava està caracteritzada per penya-segats de petita altura i cales
amagades. Després segueix la llarga línia de platges del Maresme, en paral·lel
a la Serralada Litoral. La costa de Barcelona es caracteritza per platges
artificials i un gran port comercial que s'estén al llarg de més de nou
quilòmetres fins al Delta del Llobregat. Al massís del Garraf la costa torna a
tenir penya-segats i després torna a ser rectilínia fins a Tarragona i el cap
de Salou. A partir d’aquí comença la Costa Daurada fins al Golf de Sant Jordi i
el Delta de l’Ebre. La sorra de els platges sol ser més granulada al nord i més
fina al sud.
Rius i llacs
Gairebé
la totalitat de rius desemboquen a la conca mediterrània. Només el riu Garona,
que neix a la Val d’Aran, desemboca a l’oceà Atlàntic.
L’Ebre
és el riu més important i el Segre, que hi desemboca. Després hi ha un seguit
de rius menors, com el Llobregat i el Ter, que desemboquen al Mediterrani.
Al
territori hi ha pocs llacs considerables. La majoria es troben al Pirineu en
forma de petits estanys, originats per antigues glaceres. D'aquests, són
famosos els del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, encara
que el major de tots és el Llac de Banyoles. També hi trobem nombrosos pantans
i embassament per al subministrament d’aigües.
_______________________________________________________________
Accidents
geogràfics:
RELLEU
Pirineus,
Prepirineu, Serralada Prelitoral, Serralada Litoral, Depressió Central,
Depressió Prelitoral, Serra del Montsec, Serra del Cadí, Serralada Transversal,
les Gavarres, Montseny, Montserrat, Serra de Collserola, Massís del Garraf,
Montsant, Muntanyes de Prades, Serra de Cardó,
els Ports de Beseit, Pica d’Estats, Puigmal, Turó de l’Home, Tibidabo.
COSTES
Cap de
Creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa, Golf de Roses, Golf de Sant Jordi, Delta
de l’Ebre, Delta del Llobregat, Aiguamolls de l’Empordà, Costa Brava, Costa del
Maresme, Costa Daurada
RIUS I
LLACS
Ebre,
Francolí, Gaià, Foix, Llobregat, Besòs, Tordera, Ter, Fluvià, Muga, Cardener,
Anoia, Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona, estany de
Banyoles, pantà de Boadella, pantà de Sau, pantà de Susqueda, pantà de la
Baells, pantà de Rialb, pantà de Sant Antoni, pantà d’Escales, pantà de
Canelles, pantà de Flix.
